Contes a adolescents

En una d’aquestes nits d’estiu en què una surt a buscar un xic de gresca, em trobava asseguda a la sorra de la platja xerrant amb una gent que les amigues i jo havíem conegut no feia gaire, de més o menys la meva edat (sí, sí, de la famosa edad de Marina). En un moment d’aquells en què la conversa s’atura sense motiu, una de les amigues va dir:
- Vinga, Marina, explica’ns un conte.
Jo, ja em podeu imaginar, em vaig aixecar d’un bot i vaig fer:
- Sí??? Voleu un conte? Vinga, va, quin voleu?!
Les cares de les meves noves coneixences van agafar diverses formes, i cap d’elles gaire agraïda, sincerament. Alguns reien, potser pensant-se que feia broma, d’altres aixecaven una cella tot formulant sense paraules el típic “Què diu, aquesta?”, i fins i tot alguns altres afirmaven, també sense parlar (i és que no calia ser groller), que ells això dels contes... que ja els hi havia passat l’edat, ara que ja eren homes ben bé drets i fets.
Jo, però, estava massa ocupada decidint quin conte explicava com per preocupar-me de la cara que posaven. I pensant, pensant, vaig recordar el Frederik, el ratolinet que ens va presentar l’Ada. Així que tota feliç vaig començar a explicar-lo.
No es pot dir que la recordés tota a la perfecció, però tot i així, a mida que la història avançava vaig anar veient com les celles de desconfiança que hi havia abans davant meu tornaven a la seva posició original; vaig anar veient com els ulls es feien cada cop més gran i l’espectació era més evident.
Un cop acabada la història, em van aplaudir un moment i van tornar al seu escepticisme adolescent. Però com nosaltres ja sabem prou bé, el conte l’expliquem amb la mirada, i tots aquells ulls no van poder amagar un mínim d’interès infantil sense complexes.
Em va fer tanta i tanta il·lusió, que no m’he pogut estar d’explicar-vos-ho per aquí.

PS: sé que teníem prohibit contar contes al costat del mar, perquè se’ns endú la veu. Però la situació s’ho valia, i... tampoc no érem a tocar de l’aigua, vaig poder deixar una distància prudencial.

Un petó.